Ora dla perspetiva dl flurì di ponteziai vën i*la pedagogs*ghes udui*des coche partner dl dialog che ispirea, acumpaniadëures che nvieia a ndesfidedes y sustenidëures che dà curaje.
Savëi…
ie mpurtant! …ma ne n’ie nia assé…
Cumpetënzes…
ie mpurtantes! …ma ne n’ie nia assé…
I acumpaniadëures dëssa avëi n cër’ sentì dedite… ëi dëssa avëi legrëza sce i ie boni de nvië, ispiré y dé snait y ardimënt ai mutons a se nstradé coche de pitli scuvridëures dl mond…
Chësta persones acumpanieia i mutons di per di dala lueges. Ëi ie si persones de referimënt ntan dut l ann.
Chësta persones va danterite y danterora dala lueges per fé velch de particuler cun i mutons y la mutans. Chësta ativiteies d’uni sort possa avëi na cërta regularità o nce mé vester zeche per un n iede.
Sibe ntan dut l ann che per fé velch cun ëi*les danterite y danterora…
Tres chësc canal ulons fé al savëi a duc i nteressei coche l proiet Gaia va inant, cuntan y mustran nuviteies, velch dl’atività y vares mpurtanc. Oradechël ulons nce purté ite mpulsc y pensieres dla idea dl proiet.
(I messajes unirà scric baratan ju danter la rujenedes ladin, tudësch y talian.)
Che te posses sté saurì y te lecurdé for inò che nsci coche tu ies, avisa nsci, nsci ies adrët y unich! Ce bel che te ies tlo sul mond!
Acioche i tesć se lascia liejer plu saurì, ons suvënz mé adurvà una na forma di sesc. Sambën iel cun chësta forma minà sibe l ses feminil che chël masculin.
Acioche i tesć se lascia liejer plu saurì, ons suvënz mé adurvà una na forma di sesc. Sambën iel cun chësta forma minà sibe l ses feminil che chël masculin.